Alrededores del Mirador d´En Cors y Paseo de las Aiguas, Collserola, Barcelona

• 
  

Voltants del Mirador d' En Cors i Passeig de les Aigües

.
Aquest passat mes de Desembre ja us varem avançar en la nostra secció
d' Informació del Parc de Collserola, un itinerari geològic guiat pel Consorci. Donçs bé, ens ha semblat interessant poder realitzar aquest mateix recorregut, inclós a la seva nova publicació " Guia de Geologia de Collserola", però en aquest cas sent nosaltres mateixos els que observem els detalls de les roques que trobarem al llarg de la passejada.

Aprofitarem la ocasió que ens brinden, i farem una passejada al voltant del Mirador d' en Cors i del Passeig de les Aigües, per observar sobre el terreny, les transformacions que les roques de Collserola van experimentar pels efectes de la intrusió d' un glop de magma fa uns 300 milions
d' anys. Aquesta glopada de roca fosa, en refredar-se va donar lloc a una roca molt coneguda per tots: el granit. Anirem descobrint diferents mostres de roques ígnies i de roques metamòrfiques.
Tot seguit, a la plana dreta us citem un exemple en el que observareu l' efecte de la citada transformació, i on veure de forma més clara el granit existent a la serra.

Al Passeig de les Aigües, a mig recorregut entre el torrent de l' Infern i el carrer de la Llisa, trobem una antiga pedrera de granit, d' uns trenta metres de llargada i deu metres d' altura. El granit està força alterat i fruit d' aquesta alteració tenim el sauló present a la zona. A la paret nord d' aquesta pedrera i limitant amb el camí es pot veure el granit fresc i observar-ne la mineralogia: està format per quars, feldspat i mica. El quars és arrodonit, de transparent a grisós i amb lluïssor vïtria. El feldspat varia de color al seu interior; això és un reflex de la seva composició química variable. La mica és lluent i té color negre, la qual cosa indica que es tracta d' una biotita. La mida d' aquests minerals és semblant i oscil·la entre dos i quatre mil·límetres.

Les roques que afloren al llarg del vessant barceloní de Collserola, han estat històricament emprades en els edificis i les construccions agrícoles de la zona. La roca més explotada ha estat el granit, un material que destacava per la seva qualitat i per permetre l' obtenció de llambordes. El seu aprofitament ha comportat la presència de grans pedreres a tot el frontal de Barcelona, les quals foren intensament explotades en el decurs de la década dels anys 1920 per la societat anònima Sant Pere Màrtir. Anys abans, darrere del monestir de Pedralbes, funcionavala pedrera d' Eusebi Güell i Bacigalupi, la família del qual tenia diverses torres a Collerola. Els negocis d' aquest empresari català, conegut per ser el principal mecenes d' Antoni Gaudí i per ser l' introductor del ciment pòrtland a Catalunya, estaven també molt vinculats amb l' explotació de roques per a la construcció.