Mi lista de blogs

lunes, 11 de enero de 2010

libro de geología de Collserola



 
 
 
 
 

Data de la noticia:02-02-2009
  Presentació del llibre Guia de geologia de Collserola
El dijous 5 de febrer
 

La Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans acull el dijous 5 de febrera dos quarts de set de la tarda la presentació d'un nou llibre centrat en el Parc de Collserola: 'Guia de geologia de Collserola'.

A la presentació hi intervindran Josep Perpinyà, vicepresident executiu del Consorci del Parc de Collserola; David Serrat, geòleg, catedràtic del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la UB i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans; Montserrat Liesa, geòloga i coautora de la guia; i Josep Mayoral, president delegat de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.

El llibre, que inclou itineraris, compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Institució Catalana d'Història Natural.


 
 
 
 
 
 
 
 







 
 
 


 

 
 
 

 

 
 
 

 

 
 
 


Consorci del Parc de Collserola
Crta. de l'Església 92
93 280 35 52
ci@parccollserola.net

   

 


Finalizadas las obras del túnel de aguas Ter-Llobregat


  Data de la noticia: 27-10-2009
  Finalitzen les obres d'integració de l'embocadura de l'única galeria del Túnel d'Aigües Ter Llobregat que afecta el Parc de Collserola
 

Finalitzen les obres d'integració de l'embocadura de l'única galeria del Túnel d'Aigües Ter Llobregat que afecta el Parc de Collserola

Amb una perfecta integració topogràfica, s'han conclòs les obres de l'embocadura de la galeria situada als entorns de Can Baró, a la Vall de Sant Just (municipi de Sant Just Desvern) i que dona accés al túnel que travessa tota la Serra connectant les xarxes d'abastament d'aigua potable del Ter i del Llobregat des de Trinitat Nova a Sant Joan Despí.

Aquests treballs, que han durat gairebé 2 anys, van donar peu, en el seu origen, a la signatura d'un primer conveni entre el Consorci del Parc de Collserola i Aigües Ter Llobregat (ATLL) per a la redacció del projecte executiu de restauració dels entorns d'aquest i d'altres indrets de la Vall de Sant Just.

Posteriorment es va signar un segon conveni en el qual també hi ha participat l'Ajuntament de Sant Just Desvern i mitjançant el qual l'empresa ATLL finançarà el cost de restauració de diferents àmbits de la vall descrits en el projecte.

Les obres d'integració de l'embocadura han consistit en la recuperació del pendent original de la muntanya afectada per l'entrada d'aquesta galeria, per la qual cosa ha calgut projectar la boca cap enfora, creant un fals túnel.

Totes les actuacions han estat supervisades pels Serveis Tècnics del Parc.

 
 
 

 
   

 
 
 








 
 
 
 
 
 
 

 

 
 
 



Alrededores del Mirador d´En Cors y Paseo de las Aiguas, Collserola, Barcelona

Voltants del Mirador d' En Cors i Passeig de les Aigües

perfil-serra-204

.
Aquest passat mes de Desembre ja us varem avançar en la nostra secció
d' Informació del Parc de Collserola, un itinerari geològic guiat pel Consorci. Donçs bé, ens ha semblat interessant poder realitzar aquest mateix recorregut, inclós a la seva nova publicació " Guia de Geologia de Collserola", però en aquest cas sent nosaltres mateixos els que observem els detalls de les roques que trobarem al llarg de la passejada.

itinerari-geo-copia
Aprofitarem la ocasió que ens brinden, i farem una passejada al voltant del Mirador d' en Cors i del Passeig de les Aigües, per observar sobre el terreny, les transformacions que les roques de Collserola van experimentar pels efectes de la intrusió d' un glop de magma fa uns 300 milions
d' anys. Aquesta glopada de roca fosa, en refredar-se va donar lloc a una roca molt coneguda per tots: el granit. Anirem descobrint diferents mostres de roques ígnies i de roques metamòrfiques.
Tot seguit, a la plana dreta us citem un exemple en el que observareu l' efecte de la citada transformació, i on veure de forma més clara el granit existent a la serra.

Al Passeig de les Aigües, a mig recorregut entre el torrent de l' Infern i el carrer de la Llisa, trobem una antiga pedrera de granit, d' uns trenta metres de llargada i deu metres d' altura. El granit està força alterat i fruit d' aquesta alteració tenim el sauló present a la zona. A la paret nord d' aquesta pedrera i limitant amb el camí es pot veure el granit fresc i observar-ne la mineralogia: està format per quars, feldspat i mica. El quars és arrodonit, de transparent a grisós i amb lluïssor vïtria. El feldspat varia de color al seu interior; això és un reflex de la seva composició química variable. La mica és lluent i té color negre, la qual cosa indica que es tracta d' una biotita. La mida d' aquests minerals és semblant i oscil·la entre dos i quatre mil·límetres.
granittif-copia
Les roques que afloren al llarg del vessant barceloní de Collserola, han estat històricament emprades en els edificis i les construccions agrícoles de la zona. La roca més explotada ha estat el granit, un material que destacava per la seva qualitat i per permetre l' obtenció de llambordes. El seu aprofitament ha comportat la presència de grans pedreres a tot el frontal de Barcelona, les quals foren intensament explotades en el decurs de la década dels anys 1920 per la societat anònima Sant Pere Màrtir. Anys abans, darrere del monestir de Pedralbes, funcionavala pedrera d' Eusebi Güell i Bacigalupi, la família del qual tenia diverses torres a Collerola. Els negocis d' aquest empresari català, conegut per ser el principal mecenes d' Antoni Gaudí i per ser l' introductor del ciment pòrtland a Catalunya, estaven també molt vinculats amb l' explotació de roques per a la construcció.