Mi lista de blogs

jueves, 17 de junio de 2010

minas de pontons

elbarrinaire | HISTÓRIES DEL PENEDÈS | divendres, 16 d'abril de 2010 | 17:57h

Bonastre i Pontons tenen amb Santa Maria Magdalena un punt comú.

La santa fou foragitada de Palestina en morir Crist i anà a parar, diuen, a casa nostra. Va ser dona de vida lleugera i sembla que encisava als homes per l'olor i per la seva bellesa. Era la patrona de les dones de la vida, dels apotecaris, dels herbolaris, dels barbers i dels penitents....


La Magdalena és patrona de Bonastre on fan festa grossa el 22 de juliol, dia en que es representava el ball parlat de Santa Magdalena explicant llur vida i conversió.
Malgrat que el nom de Bonastre te els seus orígens en el llatí Oleastre que vol dir terra d'oli, antigament a Bonastre hi havia mines de plata, de ferro, de plom argenter, pedreres calcaries i de guix. La mina de la Cova Roja era ferruginosa, la de Mas Gibert era de plom. A finals del segle XIX el poble ja era més conegut per la qualitat del seu cànem, la seva mel i la fabricació de cabassos, que per les seves mines.

El nom de Pontons prové del llatí Penitents. A Pontons ja tenien l'any 1500 a Maria Magdalena en la preferència del seu santoral, que posteriorment va desbancar a Sant Joan en el patronatge local. Eren penitents –esclaus- els que en temps del romans treballaven a les mines de plom i d'estany de la localitat.

De les mines de Pontons ja en parla en Jeronimo Pujades en el capítol 7 del seu llibre Cronica Universal del Principado de Catalunya -editat a Barcelona l'any 1609- on explica que ja van ser explotades per cartaginesos i romans amb molts contingents d'esclaus. Tot i així l'Albert Ferrer Soler en el seu estudi sobre "La cueva del Batlle Vell de Pontons" afirma que la mineria ja va constituir l'ocupació de la gent de la zona a la prehistòria. La quantitat d'eines prehistòriques i ossos trobats a la mina l'Esperança o a la cova de Sant Joan i les recerques de C. Gomis, Puig y Laranz, Bosch i Gimpera, etc, reafirmen l'antigor de les mines de Pontons.

Les mines pontonenques tingueren el seu punt àlgid d'extracció durant la Gran Guerra (Primera Guerra Mundial). I, coses del capitalisme, les  accions de l'empresa minera encara es cotitzaven a la borsa de Londres molts anys desprès d'estar tancada l'explotació.

Tot i que Bonastre i Pontons van ser les localitats mineres més importants del Penedès, es troben indicis de ferro a Sant Jaume dels Domenys (Sant Antoni) i a Marmellar (Roca Vidal), malgrat que en aquestes dues localitats no hi ha traces de devoció a Maria Magdalena.

 



No hay comentarios:

Publicar un comentario