La muntanya de Santa Bàrbara (Article publicat a la revista Muntanya, agost 2007)
Les Guilleries: La muntanya de Santa Bàrbara
.
Mineria
Com ja és ben sabut Santa Bàrbara és la patrona dels miners i també en aquest cas a la santa no li va faltar gent que la honorés, atès que en la base de la muntanya s'hi ubicaven les importants instal·lacions de les mines d'Osor, concretament en el sector septentrional de la muntanya, mentre que les mines del Sant Pare eren explotades en el de llevant.
En aquestes importants mines d'Osor s'explotava galena, blenda i fluorita. Aquest darrer mineral va ser el que finalment va adquirir més importància en l'explotació, ja que l'espat de fluor que s'extreia era exportat a Alemanya.
Aquesta instal·lació minera explotava un filó principal d'uns dos mil cinc-cents metres de longitud amb un pou de 290 metres de profunditat distribuït en onze plantes. Les dificultats per continuar aprofundint van arribar a ser extremes per les constants inundacions, en estar la mina sota el curs de la riera de la Gironella. Una darrera perforació va aprofundir trenta metres més, fet que va motivar que el fons de la mina estigués ja vint metres per sota del nivell del mar. No obstant totes aquestes dificultats, el motiu principal del final de l'activitat minera, l'any 1979, va ser l'exhauriment del mineral.
El treball en aquestes mines era aparentment menys perillós que en d'altres mines, però això no era cert del tot. Si bé no hi havia perill d'explosions de grisú, per contra la pols, farcida de petits cristalls, que es produïa en l'extracció del mineral, s'aferrava als alvèols pulmonars provocant nombrosos i greus casos de silicosi.
Explica un antic encarregat de la mina que aquesta havia tingut una plantilla de tres-cents treballadors, però que hi havien passat al llarg de la seva vida d'explotació més de 4.000 treballadors. Això, ho atribuïa a la poca tradició minaire del nostre país. Molts treballadors abandonaven la feina en no estar disposats a patir les penúries de l'ofici, tot el contrari del que es dona en d'altres contrades, com la comunitat asturiana, que el tenen molt arrelat a la seva forma de vida i l'accepten fins a les últimes conseqüències.
Aquestes mines sempre van ser rendibles. L'esgotament del filó del mineral és l'únic motiu atribuïble al seu tancament. Prova d'això, van ser els intents desesperats i infructuosos, en forma de noves prospeccions que es van portar a terme a fi de poder continuar amb l'activitat.
Molt menys rendibles van ser les mines del Sant Pare, ubicades al peu de la muntanya en el sector de llevant. Aquestes mines deuen al seu nom a que, entre d'altres propietaris al llarg de la seva historia, van ser propietat de la Santa Seu de Roma. Aquesta explotació va tenir una vida molt accidentada. El plom que s'hi extreia no es trobava en filons més o menys rectilinis, sinó en dipòsits en forma de bossa. Això va dificultar molt la localització del mineral, fet que va motivar la seva improductivitat. Ja a patir de 1905 l'activitat en aquesta explotació va ser molt minsa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario